Castell de Xalans

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Xalans
Imatge
Dades
TipusCastell i monument Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS.XI origen
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura islàmica - medieval
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaXalans (Vall de Cofrents-Aiora) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTuró junt a la població
Map
 39° 11′ 32″ N, 1° 04′ 46″ O / 39.1922°N,1.0794°O / 39.1922; -1.0794
Bé d'interès cultural
Data20 juny 2001
IdentificadorRI-51-0010656
Codi IGPCV46.19.142-002[1] Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Xalans, està ubicat al municipi anteriorment esmentat, situat sobre el cim d'un turó, a la comarca de la Vall de Cofrents de la província de València. Està catalogat com a Bé d'interès cultural segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat valenciana, amb codi: 46.19.142-002 i amb anotació ministerial: R-I- 51-0010656 i data d'anotació 20 de juny de 2001.[2][3] Es troba envoltat per pics com el Juey (981 m), l'Alt d'Alcola (853 m), la Mola de Xalans (886 m) i el Bebeu, encara que la més important i espectacular és la Mola de Cortes, en la qual està situada una Reserva Nacional de Caça.[4]

Descripció historicoartística[modifica]

Els autors afirmen l'època de construcció del Castell com d'època musulmana, en el segle xi, i va tenir, donada la seua estratègica ubicació, molta importància durant l'Edat Mitjana a causa de ser frontera entre rius el Cautabán i el Xúquer.[3] Es creu que es construí sobre la base d'un assentament Iber. El Castell té una finalitat defensiva, i juntament amb la resta de localitats limítrofes i les seves fortificacions, és frontera natural entre els antics regnes de Castella i Aragó, romanent com a testimoni d'innombrables enfrontaments bèl·lics.[5][4]

Xalans fou conquerida per Jaume I, qui la lliuraria al rei d'[Cal aclariment] castell pel tractat d'Almizra, quedant com a senyoriu de l'Infant Manuel. En 1281 es va convenir entre Pere III d'Aragó i Alfons X de Castella que aquests territoris formaren part del Regne de València. Posseïen el senyoriu Bernat de Sarrià, la reina Elionor i el seu fill l'infant Ferran. En 1389 el va comprar el duc de Gandia, Alfons el Vell, qui al morir del seu fill, el retornarà a la corona .[2][3]

Com ocorregué amb la resta de les fortificacions dels voltants, el Castell de Xalans tingué un esdevenir molt relacionat amb els successos de la historia de la zona, i tingué el seu protagonisme en les guerres carlines.[2][3]

Es conserven força bé restes d'habitacions amb parets de maçoneria, nombroses torrasses, així com la base de la torre de l'homenatge. Les muralles es restauraren al segle xix per a donar protegir la població durant les Guerres Carlines. Malgrat tot, en l'actualitat es troba en ruïnes, encara que en els últims temps s'han realitzat algunes obres de condicionament.[2][3] De tota manera és accessible i es pot visitar lliurement.[5] Es poden distingir dues parts diferenciades, el recinte fortificat superior i la zona inferior, que era tractada com albacar (en època islámica i com a plaça d'armes en època cristiana, protegida per una muralla de planta poligonal, que es troba rematada en la part superior i amb espitlleres, que en els angles presentava torres circulars. L'accés al castell es realitza a través d'una trama urbana, avui dia desapareguda, el carrer anomenada del Castell permetia accedir des del nucli urbà als peus del Castell. A més, en el costat nord es produïa un accés en baioneta fins a la porta principal. Al recinte superior, que ocupa uns 280 m2, en una franja de 27,5 metres de longitud per 12,5 metres d'amplada, s'accedeix després en ascendir una escalinata, arribant a un corredor longitudinal, delimitat per murs de càrrega que discorre en direcció est- oest. A partir d'aquest corredor, i mitjançant diferents obertures, el passadís dona accés a tres habitacles al costat oest i sis a l'Est. Tant una zona com l'altra tenen accessos al pis superior, mitjançant escales, així com empremtes de llars, forns i dipòsits. En la part inferior s'ubica un aljub de planta rectangular i una sitja, de planta circular i grans dimensions .[2][3]

Referències[modifica]